Avui a terrassa al palmell de la ma visitarem Venècia.
Per planificar el viatge vaig llegir blocs i pàgines de consells en línia. Un dels primers consells que vaig llegir per part d'un blogger era no viatjar a Venècia en mesos que no portin "r", és a dir, no anar al maig, juny, juliol o agost, si vas a Venècia en aquests mesos estaria plena de turistes.
El segon consell que vaig llegir va ser: aparentment tot a Venècia és tan car que és recomanable portar uns entrepans i begudes en una motxilla. Els preus en les terrasses de les piazzas són tan alts a causa de la quantitat de turistes ja que tot s'ha de transportar a l'illa des de terra ferma.
Un altre dels consells trobats que recomanava no intentar buscar les esglésies, museus, monuments o ponts, la millor manera de conèixer la ciutat és "perdre" a Venècia. Dit i fet. És fàcil perdre en aquests carrers.
La Piazza San Marco, la gran plaça que hi ha davant de l'església del mateix nom, és impressionant; desprèn un encant i una reminiscència de segles passats.

Les parets dels edificis que envolten el camp San Marco eren blanques originàriament. Té encant molt especial.
Per volber al nostre hotel tampoc volem recórrer els carrers plens de turistes, així que ens podem muntar a un vaporetto.
Els vaporettos no són molt cars i circulen pel Gran Canal com si d'un bus es tractés.
A més d'anar ràpid hi ha unes vistes molt boniques de tots els palaus que donen al Gran Canal.

L'últim consell per viatjar a Venècia em va fer molta gràcia: fa segles que Venècia era famosa a tot Europa per la seva vida nocturna i els seus extravagants festes (el Carnaval de Venècia encara recorda una mica aquesta època.) Avui dia Venècia és famosa per la seva completa absència de vida nocturna.


informacio:
http://www.tripadvisor.es/ShowTopic-g187870-i57-k3735099-Mis_consejos_para_Venecia_Acabo_de_llegar-Venice_Veneto.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Venecia

http://www.venecia.es/visitar-venecia/consejos-para-viajar.htm

La Mola, amb els seus 1.104m, és la muntanya més alta del parc de Sant Llorenç de Munt, el qual està situat al Vallès Occidental. En el seu cim ens espera una joia del romànic: el Monestir de Sant Llorenç de Munt.

Per arribar fins aquí, tenim dos camins: un de curt i un de llarg. El normal seria pensar, doncs anem a pel curt!. Doncs no, greu error. Si no estàs en forma al tram final del camí curt, anomenat camí dels monjos, us deixarà les cames esgotades. No tant pel empinat del terreny sinó perquè semblen unes escales per gegants. La meva recomanació seria o pujar i baixar pel llarg, o bé pujar pel llarg i baixar pel curt i així doneu la volta sencera.

Només començar, la muntanya comença posant a prova amb una bona pujadeta pel bosc, però a la qual ens comença a faltar l'aire, el camí ja es torna més recte i amb unes grans vistes del parc i del pelat Montcau.ç

Avui us proposo no solament un racó, sinó tota una ruta per la sorprenent ciutat de Terrassa: La ruta del "modernisme".

Terrassa, una de les ciutats pioneres de la revolució industrial al nostre país va impulsar el desenvolupament de la burgesia industrial que donaria suport moviments culturals com el "modernisme" i el "novecentisme".

Al llarg de tota una ruta perfectament senyalitzada, la ciutat mostra una increïble col · lecció d'edificis que van néixer amb un objectiu concret, però que en l'actualitat, alberguen un altre tipus d'usos com a Ajuntament, Seus corporatives, Museus, Llibreries, etc.

Terrassa sorprèn gratament al visitant ja que el seu casc històric (lloc on es troben la majoria dels edificis de la ruta) és peatonal concedint a la ciutat un aire tranquil, de gaudi i relax difícil de trobar en ciutats d'aquesta mida i importància.

La Masia Freixa, la Casa Alegre de Sagrera, el Teatre Principal, una llarga llista de bells edificis que enamoren i que sadollen al viatger curiós que busca una alternativa al modernisme de Barcelona i la seva sempreterno Gaudí;-)